Na Montse té 48 anys, té paràlisi cerebral severa profunda d'un 97'5%. Si voleu conèixer la seva història clicau al següent enllaç on trobareu un power point on vos explic la seva vida i una petita dedicatòria per ella.
https://docs.google.com/presentation/d/11_Uc4lzeIjtpHCWiKg22MWaS4x676tBrF1241Fh_3po/edit?usp=sharing
A més, a part de saber la seva història, he fet una petita entrevista a la meva padrina per saber un poc més sobre com ho varen afrontar tant ells com els seus 4 germans, com va començar al centre d'educació especial de Mater, etc.
1. Què és per a tú na Montse?
És la reina, la reina de la meva vida.
2. Vares tenir un part normal?
Sí, però vaig retrassar-me molt, uns 10 mesos. En aquell temps no havia ecografíes i saber quan estaves de part era un poc a ull. Jo sempre he pensat que na Montse va estar massa temps dintre meu...
El part va ser normal, però després, a l'habitació na Montse va possar-se lila i va treure un líquid negre per la boca.
3. Quan vàreu saber que na Montse tenia paràlisi cerebral?
Quan va néixer, tenía les orelles un poc extranyes. El metge va venir a veurer-la i aparentment ens va dir que tot estava bé. Passats uns mesos feia alguns comportaments que no eren normals, no se li aguantava el cap dret per exemple, i altres però ara no m'enrecord massa.
Al voltant dels tres mesos varen fer-li una radiografia on ens varen confirmar que tenia una inmadureça cerebral manifesta.
4. Com vàres reaccionar quan varen dir-vos que tenia paràlisi cerebral?
Al principi vaig reaccionar malament, plorava tot el dia. Una vegada ho vaig assumir em vaig donar conta que junt amb els meus altres quatre fills, són el millor que m'ha passat, a més, sempre ha estat la reina de la casa.
5. Vàreu acudir a una segona opinió?
Sí, vàrem anar a Barcelona, al Centre Pilot Arcàngel San Gabriel, que estava especialitzat en paràlisi cerebral. Varen estar una setmana fent proves.
També vàrem anar a un catedràtic que ens va dir que era com un ''ventall'' que s’anava obrint, que potser s’obriria del tot, i potser no. El que tenia més afectat era la parla.
6. Com varen ser els seus primers anys?
Els seus primers anys varen ser molt normal amb els seus germans, fins als tres anys. Vida normal dins de la seva incapacitat, però no parlava ni caminava.
7. Com vàren reaccionar els seus germans?
Molt bé, els seus germans sempre l’han estimada i ha estat sempre la seva nina mimada. I no només els seus germans, també els seus oncles, cunyats, i nebots, com tu Elena. Sempre ha estat la vostra reina, encara de a vegades fa pillades de les seves.
8. Algú vos va assessorar per començar la seva educació?
Sí, una amiga meva. Ens va recomanar el centre d’educació especial de Mater, ja que la seva filla anava a la logopeda d'allà. Jo no tenia ni idea d’aquest centre. Per poder dur-la cada dia al centre vaig haver de treurer-me el carnet de cotxo.
9. Quants d'anys tenia quan va començar a Mater?
Tenia 3 anys quan va començar. Al principi només anava una hora al dia al fisioterapèuta, per aconseguir que caminés. Una monja, anomenada Sor Valentina la va ensenyar a caminar quan tenia sis anys, després de 3 anys anant al centre.
10. Com ha estat la seva vida a Mater?
Dels 3 als 6 anys només anava una hora, fins que va aprendre a caminar. Després el metge del centre va dir que ja es podia quedar mitja pensionista, així que va passar al centre d’Educació Especial. Als 18 anys va passar al centre de dia, on continua avui dia, i és una de les alumnes més antigues del centre. Ha estat amb vàries professores, no m’enrecord de totes ja que du 44 anys al centre. La professora amb la que ha estat més temps és na Isabel, 20 anys. Avui dia continua sent la seva professora i l'estimam molt i fa un gran treball amb ella i estem molt agraïts.
11. Com és un dia normal per na Montse?
De dilluns a divendre na Montse està a la residència de Mater. El seu pare i jo sóm molt grans i em fan molt de mal les cames.
Ella no parla, només emeteix sons amb els quals es comunica amb nosaltres, a més té obesidad, no te control respecte al menjar, per tant, necessita molta ajuda en la seva vida quotidiana.
Els dissabtes i diumenges na Montse s'aixeca un parell de vegades durant el vespre, ja que té incontinència urinària, i jo vaig a veure que està tot bé. Devers les 9, quan comença a cantar ja sabem que està desperta, així una de les seves germanes, o a vegades tu anau a la seva habitació i la vestiu. A continuació berena i a vegades es torna al llit, però normalment juga amb les seves revistes, fa paperins, a l'estiu va a la terrassa i mira a la gent que passa, i a més, al mes d'agost, com té vacances i s'arriva a avorrir tu li dones classe una hora al dia, juntes feis algunes activitats com collars de macarrons, pintar, construccions, plastilina...
Després de dinar fa la siesta i l'horabaixa segueix jugant amb revistes, mira la televisió amb jo, li encanta el programa ''d'ahora caigo''. També li agrada molt pujar a ca teva mentre la teva mare planxa o cuina, tu estodies i na Lluna (la meva cussa) li dona petons mentre ella mira revistes.
També, com ja saps li encanta donar ordres, si fos per ella estaria sempre asseguda a la butaca. I ton pare, que se li encén la cara d'alegria quan el veu i sempre el mana a afeitar-se. I a més li encantaria estirar-te el pel, ja ho saps, però ja t'en va enxampar una vegada i quasi et deixa sense. Tot i això ella segueix demanant si te'l pot estirar, al veure que no, et demana un petó.
A les 21:00 se'n va a dormir.
12. Què ha suposat per voltros que estigui a la residència? Estau contents amb la decisió?
Jo no em trob bé, em fan molt de mal les cames i tenc 85 anys. Feia ja dos anys que es quedava a dormir 3 dies. Quan em varem cridar de que ens donaven la plaça va ser un moment de shock, perquè volia estar amb ella. Ha suposat sentiments contradictoris perquè per una banda, ha suposat un descans per jo, ja que ja no la puc atendre com voldria, se que allà está ben cuidada i ella està molt contenta, i per una altra banda, tristor perquè només la veig els caps de setmana.
Tot i això quan ve els divendres a casa ve súper contenta, aquesta setmana ha vengut una nota a l’agenda dient que s’havia portat molt bé i estem molt contents.
Sí, estem contents noltros i ella, que és el més important.
13. Com la descriuries?
És una nina molt bona, té el seu caràcter però és una nina molt bona, si fas el que ella vol jajaja. És la mimada de la casa, tant pels seus germans com per els seus nebots.
M'enrecord d'un dia quan era petita. Els meus tres fills majors estaven a l’escola, i ella i la seva germana Elena, que encara no anava a l’escola estaven al meu llit. Havia uns coixins de plomes i quan vaig anar a veure el que feien havia plomes per tot!
No hay comentarios:
Publicar un comentario