Alumnes amb altes capacitats. Són alumnes amb necessitats educatives especials?

Els alumnes amb altes capacitats representen un repte tant pels seus pares, com per als centres educatius. L'atenció a la diversitat és un dels objectius de la llei educativa i un principi bàsic per la formació de qualitat. Però aquesta atenció a la diversitat s'asocia quasi sempre a l'atenció dels alumnes amb problemes relacionats amb els defectes (Fernandez Rosado, 2010).

Fernandez Rosado (2010) argumenta que tots comprenem la importancia i la necessitats de normalitzar i integrar als alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) si la seva diversitat els impedeix aprendre al mateix ritme que altres alumnes o necessiten de recursos especials, però la qüestió és: què hem de fer amb els alumnes que destaquen per tenir més capacitat o tenen talens específics?

Podríem pensar que no hem de fer res, que la seva capacitat ja és garantia d'èxit i que són models d'estudiants, però no és així, molts d'aquests alumnes suspenen assignatures, repeteixen curs, tenen un mal comportament a l'aula, entre altres. Així que, hauríem d'oferir una atenció responsable  a aquell alumne amb alta capacitat de la mateixa manera que ho fariem  amb un alumne amb Sindrome de Down, un alumne amb DEA, o qualsevol altre (Fernandez Rosado, 2010).

Finalment, aquests són alguns dels instruments que disposem els docents per desenvolupar al màxim les capacitats d'aquests alumnes:

• Adaptacions curriculars d'ampliació i/o enriquiment.
• Aceleració de curs o de matèries.
• Programes d'enriquiment.
• Agrupaments per capacitats.
• Programes de mentors.

FERNÁNDEZ ROSADO, M. (2010). Niños superdotados. La alta capacidad como asignatura pendiente.