Fernandez Rosado (2010) argumenta que tots comprenem la importancia i la necessitats de normalitzar i integrar als alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) si la seva diversitat els impedeix aprendre al mateix ritme que altres alumnes o necessiten de recursos especials, però la qüestió és: què hem de fer amb els alumnes que destaquen per tenir més capacitat o tenen talens específics?
Podríem pensar que no hem de fer res, que la seva capacitat ja és garantia d'èxit i que són models d'estudiants, però no és així, molts d'aquests alumnes suspenen assignatures, repeteixen curs, tenen un mal comportament a l'aula, entre altres. Així que, hauríem d'oferir una atenció responsable a aquell alumne amb alta capacitat de la mateixa manera que ho fariem amb un alumne amb Sindrome de Down, un alumne amb DEA, o qualsevol altre (Fernandez Rosado, 2010).
Finalment, aquests són alguns dels instruments que disposem els docents per desenvolupar al màxim les capacitats d'aquests alumnes:
- Adaptacions curriculars d'ampliació i/o enriquiment.
- Aceleració de curs o de matèries.
- Programes d'enriquiment.
- Agrupaments per capacitats.
- Programes de mentors.
FERNÁNDEZ ROSADO, M. (2010). Niños superdotados. La alta capacidad como asignatura pendiente.
No hay comentarios:
Publicar un comentario