Aprendre a avaluar-se

L’avaluació comporta recollir dades, analitzar-les i emetre judicis, i prendre decisions. A més Sanmartí (2010) exposa que té dues finalitats que sovint es barregen:

1. Avaluació com a mitjà per regular els aprenentatges, per identificar les dificultats i errors que sorgeixen al llarg d'un procès d'ensenyament- aprenentatge, i a més trobar camins per superar-los.
1. Formativa: si les decicions les pren fonamentalment el professorat.
2. Formadora: si les decisions les pren fonamentalment l'alumne.
2. Avaluació com a mitjà per comprovar què s'ha après i valorar els resultats d'un procès d'ensenyament- aprenentatge.
1. Qualificadora- acreditativa: si les decisions comporten diferenciar graus d'aprenentatge i orientar, classificar o seleccionar.
2. 
   

Tot i així les dues finalitats estan interelacionades i han de ser coherents entre sí.

Pens que aprendre a avaluar-se és una de les coses més importants per poder ser autònoms en el nostre aprenentatge, això significa entendre l’aprenentatge com el resultat d’identificar el que no som capaços de fer prou bé, d’entendre’n les causes i de prendre decisions per millorar.

Està clar que quan s'apren alguna cosa tots cometem errors, fallam però hi ha alumnes que són capaços de superar-los i altres que no, és a dir, uns saben autoavaluar-se, i en canvi altres han desenvolupat sistemes per aprendre poc eficients (Sanmartí, 2010).

Cada alumne té un sistema d'aprendre que han anat construint de manera autònoma, no tots aprenem de la mateixa manera, alguns tendeixen a la memorització, i demanen ajuda externa constantment, en canvi altres cerquen d'entendre les raons de les seves dificultats. i s'ha de dir que els resultats a llarg termini d'uns i els altres son molt diferents (Sanmartí, 2010).

Perquè els alumnes aprenguin a autoregular-se existeixen nombrosos instruments com els diaris de classe, les reflexions, entre altres.

Sanmartí (2010) diu que desenvolupar la capacitat d'autoregular-se implica:

• Identificar els objectius de l’activitat o activitats, que farem i perquè farem.
• Anticipar i planificar l’acció per realitzar la tasca, on serveix de molta utilitat les bases d’orientació. Altres son els esquemes, diaris de classe o resums del que han après. A més, per aconseguir superar les dificultats i errors detectats es poden utilitzar estratègies molt diverses com organitzar els alumnes en grups cooperatius i entre iguals, organitzar una ‘’hora de consulta’’, situar-los per racons i pactar contractes de treball.
• Compartir els criteris d’avaluació, que distingim entre:
  1. Criteris de realització, el que s'espera que apliquin en realitzar una determinada tasca.
  2. Criteris de resultats, es refereixen a la qualitat amb que s'apliquen els aspectes definits en els criteris de realització.
  
  
  

Personalment, consider que una bona opció per l’avaluació és la coavaluació, on els alumnes defineixen, discuteixen i pacten els criteris de realització per després avaluar-se entre ells. A més, aprenent a avaluar als seus companys aprenen a autoavaluar-se, ja que amb aquesta estratègia reconeixen el que han fet bé i els errors a partir d’indentificar-los en les produccions dels seus companys.

Referències:
Sanmartí, N. (2010). Avaluar per aprendre. L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat en el marc del currículum per competències. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. Direcció General de l’Educació Básica i el Batxillerat.