Bases d'orientació

Sanmartí (2010) exposa al seu artícle que una base d'orientació és un instrument que mostra una seqüència ordenada d'accions per resoldre un problema o realitzar una tasca. Pensa que per als alumnes és molt útil, ja que els permet planificar-se, per treballar de forma autònoma i poder autoavaluar-se.

A més, no és seguir unes instruccions del mestre que l’alumne aplica de manera mecànica, si no que és necessari que els alumnes intervenguin en la seva elaboració, ja que així aprenen a verbalitzar el seu aprenentatge, utilitzen paraules fàcils de recordar per ells, paraules claus, i aquestes han de ser les més sintètiques possible (Sanmartí, 2010)

Consider que és un mètode molt inclusiu perquè els alumnes elaboren la seva pròpia base d’orientació, ja que hem de tenir en compte que no tots els alumnes aprenen igual o no segueixen les mateixes pautes, alguns alumnes necessiten explicitar tots els passos; en canvi, altres poden saltar-se seqüències perquè ja les han apresses.

Al centre on faig pràctiques feim bases d'orientació feqüentment, les quals afegim a un clauer que té cada alumne. Aquest clauer el duen cada dia i conté totes les bases d'orientació que es van fent durant el curs, d'aquesta manera tenen una recopilació de totes elles sempre i les poden consultar tant a l'aula com a casa.

Una de les bases d'orientació que trobam al clauer és la següent:

Resolució de problemes

1r → Llegir tot el problema 2n → Tornam a llegir i marcam les pistes del problema 3r → Operam (+ o -) 4t → Contestam

El clauer a dia d'avui conté les següents targetes:

Referències:
Sanmartí, N. (2010). Avaluar per aprendre. L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat en el marc del currículum per competències. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. Direcció General de l’Educació Básica i el Batxillerat.