Ens varen repartir un article molt interessant sobre les etapes o fases que poden tenir els pares de nins amb problemes de necessitats educatives especials. És important saber que els pares satisfets emocionalment activaran més i millor les respostes que puguin oferir al seu fill, ja que estaran descarregats d'aquelles emocions i reaccions danyines que dificulten la interacció, comunicació i vincle amb la deficiència del seu fill, i per això, seran pares més competents a l'hora de dur a terme pautes i consells que puguin donar els professionals que treballin amb l'infant.
Tot i que he intentat trobar l'article per internet, no l'he trobat, per això, adjunt una fotografia d'aquest per tal de que pogueu analitzar les diferents etapes:
La mare d'en Carlos va passar per totes les fases, sent ella la més afectada. La primer fase que va passar va ser la de culpabilitat, ella pensava que fins que no estigués bé no aturaria, així ho va deixar tot per centrar-se en la seva recuperació. La seva germana gran també és va veure molt afectada, només tenia 5 anys, però era conscient, madura i sabia que la seva mare necessitava estar amb el seu germà, i ell amb ella. Això, va tenir conseqüències ja que ella volia jugar amb el seu germà, i el seu germà no parlava. Les conseqüències que va tenir per na Andrea, és que na li va derivar en una disfèmia, quan es posava nirviosa, tartamudetjava. Avui dia, ho té molt corregit i na Marína, la logopeda els va dir que quan na María, la mare, estigués més tranquil·la i e Carles millorés, ella també milloraria, ja que era de caire emocional.
Més endavant, va arribar la tercera filla, na Sandra, que va ser una medicina per en Carles. Tot i que és la que menys ha viscut la malaltia d'en Carles, a casa parlen amb naturalitat, i ella sap que li costa entendre i parlar, cosa que ha fet que desperti una sensibilitat especial per aquests nins.
No hay comentarios:
Publicar un comentario