La familia en el context escolar

 D'acord amb Rojano, A.M.V (2010),  la primera tasca educativa és socialitzar, és a dir, formar als nins i nines perquè visquin en societat i desitgin implicar-se, assumir compromisos i participar activament en la dinàmica social. Per aquest motiu no es pot reduir l'educació ni a l'escola, ni als coneixements adquirit durant les diferents etapes educatives, sinó que l'hem d'entendre com la formació de les persones amb la mirada posada en la seva integració afectiva en la societat de la que formen part, preparant als nins perquè entenguin el mon en el que viuen.

La família té un paper imprescindible a la vida d'un infant, ja que és d'aquesta on s'aprenen els aprenentatges bàsics per a la inserció a la vida social (valors, normes, afectivitat...), per això es considera el primer agent socialitzador. L'escola, conegut com al segon agent de socialització, és on el nins entren en contacte amb altres institucions socialitzadores, com els grups d'iguals, mitjans de comunicació, etc.

Els nins, basant-nos en la teoria de l'aprenentatge social de Bandura, aprenen per l'observació de models, per això és important tenir en compte que els nins aprenen de les persones que tenen al seu voltant, i el primer contacte que tenen és la família, seguit de l'escola. Per això, família i escola han de caminar juntes.

La famíila té per els infants dos grans funcions:

• Ajuda per a la supervivència (alimentació, higiene, seguretat, afecte...)
• Funció educativa i socialitzadora: aquesta no es realitza en determinats moments sinó contínuament.

A més, la família no només és important per la seva acció implícitament educativa sinó també per la seva capacitat motivadora i potenciadora de tots els aprenentatges que l'infant faci en qualsevol altre contexte i per la seva capacitat de progressar i desenvolupar la seva competència educativa. Així, el paper de la família és indiscutible, ja que la seva implicació positiva en l'educació genera majors possibilitats de èxit en els aprenentatges formals, a més de millors relacions amb l'escola.


Com a conclusió, podem dir que la tasca educativa és una feina col·lectiva, en col·laboració, on cada sector té les seves funcions, i en la qual és important que tots els sectors que intervenen en ella, facin feina per aconseguir els mateixos objectius de manera cooperativa, coordinada i constructivista.

Referències:
Rojano, A. M. V. (2010). La familia en el contexto escolar. Pedagogía Magna, (9), 8-13.