Dos mestres a l'aula

Fer feina dos mestres a l'aula, és una pràctica relativament simple que favoreix la inclusió i la col·laboració en el centre. Favoreix el compromís i col·laboració, el contrast entre el que haviem planificat i el que succeeix després a l'aul, la valoració de les dificultats amb les que s'han trobat els alumnes, etc. Aquesta forma de fer feina es converteix també en un instrument per la millora i el canvi educatiu, ja que lo purament pertinent i real és el que succeeix a l'aula (Giné, Duran, Font & Miquel, 2009).

Com diu Teixidor (2008) al seu artícle, la possibilitat de ser dos mestres a l'aula és planteja com una modalitat docent innovadora, com una formula organitzativa que contribueix a atendre la diversitat en un marc d'inclusivitat i, per tant, com un factor de millora dels resultats escolars. Aquesta possibilitat de ser dos mestres a l'aula ha estat sempre, però ho feien de manera voluntària, posant-hi una dedicació adicional, sense esperar cap compensació material, siemplement perquè ho consideraven positiu per als alumnes.

Les raons que sustenten l’opció de ser dos mestres treballant junts dins l’aula en comptes de fer-ho separadament, amb mig grup, en un espai específic, poden aglutinar-se a l’entorn de tres àmbits: la millora de l’aprenentatge; de creixement professional dels docents i la vertebració organitzativa (Teixidor, 2008).

Referències:
Giné, C., Duran, D., Font, J., & Miquel, E. (2009). La educación inclusiva. De la exclusión a la plena participación de todo el alumnado.

Teixidor,J. (2008). Desdoblar? o dos docents a l'aula?